Sant Jordi
Me encanta Sant Jordi!!!! Es una celebración preciosa en Catalunya, el dia del enamorats catalans que me gusta pensar, es un día mágico, es una leyenda que nos encanta celebrar. Pero que pasó con el valiente caballero???
"Según la
tradición, la villa de Montblanc estaba siendo aterrorizada por un colosal
dragón. La bestia se había instalado a las afueras del pueblo, infectando el
aire y el agua con su aliento apestoso y causando estragos entre el ganado. En
su búsqueda de alimento, cada vez se aproximaba más a las murallas, por lo que
los vecinos tuvieron que buscar una forma de mantenerlo apartado. Empezaron
dándole de comer ovejas; cuando éstas se acabaron, siguieron con los bueyes, y
luego con los caballos. Y por fin no tuvieron más remedio que sacrificar a los
propios habitantes. Se metieron los nombres de todos en un puchero, también el
del rey, y el de su hija la princesa, y cada día una mano inocente decidía
quien moriría la mañana siguiente. Y una tarde la escogida fue la princesa.
Dicen unos que el rey lloró y suplicó a sus súbditos por la vida de su hija,
pero que de nada le sirvió, ya que no era el único padre desconsolado. Cuentan
otros que el rey entregó a su hija con valentía y entereza. Sea como fuere, la
joven salió de las murallas y se dirigió hacia su triste destino.
Cuando el terrible
dragón avanzaba hacia ella, surgió entre la bruma un hermoso caballero vestido
de blanco sobre un caballo blanco que arremetió contra la bestia. El animal,
herido, se sometió al caballero, que le ató al cuello un extremo del cinturón
de la princesa. La dama tomó el otro extremo del cinturón y, para pasmo de los
pobladores de Montblanc, condujo al dragón como a un perrito hasta la puerta de
la ciudad. Allí, a la vista de todos, el caballero remató a la bestia de un
certero golpe de lanza. Dicen unos que el dragón se fundió y fue absorbido por
la tierra. Cuentan otros que un gran charco de sangre se formó a los pies del
caballero. Sea como fuere, en aquel mismo instante creció un rosal y de sus
ramas brotaron rojas rosas. Jorge, o Jordi, o George, o Giorgios, que es como
se llamaba el caballero, obsequió a la princesa con una de esas rosas.
Otra en catalan:
“Diuen que assolava els
voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats
de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt
lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els
qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella
contrada regnava el terror més profund.
Les gents van pensar
donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall
a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil
fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel
monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots
els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I
així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet,
car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la
sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La
princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de
donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però
el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la
seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el
rei va avenir-se a que la princesa fos
sacrificada.
La donzella va sortir de
la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del
monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la
muralla com la princesa anava al sacrifici. Quan portava una estona
caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i
amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que
fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en
faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res,
ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el
monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la
ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell
monstre.
Entre aquestes, la
fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del
cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que
era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella
mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la
princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les
muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de
la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la
seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia;
va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar
a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de
Montblanc. I així ho havia fet amb la
protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell
mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant
Jordi desaparegué misteriosament, totalment com havia aparegut."
Que importa si se casaron o no
verdad???? Lo importante es que la salvaron, que mataron al dragón zampa personas, al montruo que aterrorizaba a un pueblo y se salvaron todos. A veces es un príncipe como en los cuentos, otras
veces te salva una amiga, un abrazo, una canción, un libro, un viaje....y tu misma!!!!
La tradición es bonita y ver a
todas las mujeres por la calle con sus rosas en la mano emana felicidad
contagiosa. Toni me regala unas rosas a cada año más
original, se supera a sí mismo.
Feliç Sant Jordi!!
Comentarios
Publicar un comentario